Programa Ranger

El programa Ranger va ser una sèrie de missions espacials no tripulades dels Estats Units en la dècada de 1960 que tenien com a objectiu obtenir imatges detallades de la superfície de la Lluna. La nau espacial Ranger va ser dissenyada per prendre imatges de la superfície lunar, enviant aquestes imatges cap a la Terra fins que van ser les sondes foren destruïdes en l'impacte lunar. Una sèrie de contratemps, però, van portar al fracàs dels sis primers vols. En un moment, el programa s'anomenava "disparar i esperar".^[1] El Congrés va iniciar una investigació sobre els “problemes de gestió” a la seu de la NASA i el Jet Propulsion Laboratory.^[2] Després de reorganitzar l'agència dues vegades, el Ranger 7 va enviar amb èxit imatges en el juliol de 1964, seguit de dues missions més també amb èxit.

El Ranger va ser originalment designat, començant en el 1959, en tres fases diferenciades, anomenades "blocks". Cada bloc tenia una sèrie d'objectius de la missió diferents i s'afegia progressivament un disseny més avançat. Els dissenyadors de la JPL van programar diversos llançaments en cada bloc, per maximitzar l'experiència d'enginyeria i valor científic de la missió i assegurar-se almenys un vol reeixit. El total dels costos d'investigació, desenvolupament, llançament i suport de la sèrie de sondes Ranger (Rangers 1 al 9) va ser d'aproximadament $170 milions.